Pensaments

Ningú és millor que ningú ni cap poble és superior a cap poble, però el cert és que tots som diferents i que la cultura d’un grup humà pot arribar a ser molt diferent a la d’altres grups més o menys pròxims.

El que és segur és que si cadascú de nosaltres haguéssim nascut o, senzillament, “ens haguéssim fet” dins d’una altra cultura, ara seríem uns altres.

Els dialectes i fins i tot els accents o pronunciacions, que sovint semblen tan difícils de canviar, acostumen a ser indicadors d’una vida en comú.

[…] com a condició necessària perquè en una comunitat s’hi pugui donar la democràcia és necessari que, a més de la riquesa, es doni una bona distribució de la mateixa […]

La Humanitat progressa, política i econòmicament, però ho fa amb una lentitud desesperant.

[…] quan es parla de crisi econòmica s’està parlant sobretot de sofriment humà, de les persones que en són víctimes […]

Un “fracàs escolar” representa el fracàs present i futur de tota una societat […]

Fugim de les solucions senzilles i mostrem-nos capaços d’unir una vegada més l’idealisme amb la capacitat pràctica de fer possible, des d’ara mateix, la realització dels desitjos.

La cosa no serà fàcil, no ens fem il·lusions. Però, a la vegada, no ens les deixem de fer […]

[…] l’entrada a la competència productiva de milions de “pobres” ha fet més pobres els altres productors de la resta del món, en una mena de repartiment de la misèria.

El “sistema” capitalista NO ÉS o, dit d’una altra manera, és un no-sistema, una mena de “campi qui pugui” que, d’altra banda, i amb uns o altres noms, és el que ha regit sempre i a tot arreu.

[…] els modes de producció de la riquesa van sorgint un darrera l’altre, però el que no canvia és el comportament d’uns humans que, a totes les èpoques, aconsegueixen acumular un poder abusiu sobre altres humans […]

[…] la consolidació dels ideals democràtics dins d’un país exigeix que la majoria dels seus ciutadans gaudeixin d’un nivell de vida acceptable o, en altres paraules, que hi predomini una “classe mitjana”.

A totes les èpoques i a tot arreu hi ha hagut i hi segueix havent una munió de gent que, amb voluntat i voluntarietat, individualment o dins d’organitzacions lliures, es dedica a ajudar als desvalguts […]

És molt possible que d’aquí a un temps, les generacions futures ens vegin com a bàrbars a nosaltres […]

Contemplant aquesta història podríem arribar a la conclusió de que per a gran part dels humans venir al món ha estat un mal negoci.

Diuen per exemple que els dolents haurien d’anar a l’infern però passa que els dolents amb poder i diners acostumen a preferir anar als “paradisos fiscals”.

Al cap i a la fi, crear diner del no res no és crear riquesa i en tal sentit és una solució falsa […]

[…] manquen llocs de treball. O, millor dit, manquen llocs de treball que proporcionin a tothom ingressos suficients per portar una vida digna.

Som en un món on, com ha passat sempre, el poder serveix per acumular més poder i la riquesa per acumular més riquesa […]

[…] no hi haurà democràcia global si no hi ha riquesa a l’abast de la població global, si “l’estat del benestar” no arriba a tots els humans de tots els pobles de la terra.